"Deixa'm morir ací, sóc part d'este poble abandonat"

Vaig fer esta foto no fa massa temps. L'altra persona que venia amb mi visitava per primera vegada un poble abandonat. Li vaig explicar que estàvem vivint un instant efímer, i que, potser quan algú de nosaltres tornara al lloc, si tornava alguna vegada, la casa més que probablement hauria caigut.

Allà hi havia el barret i la botella sobre una taula; un calendari de l'any 1976 penjat prop de l'entrada; i unes agulles de cosir, botons i el didal -rovellats- en el llindar de la finestra. I sobretot una presència que ara recorde i que ja havia vist en un altre lloc semblant: una nina que ens mirava amb els ulls desbocats i buits des d'un racó, des de la solitud d'haver-se quedat recolzada en el mur, sense ningú. Ens va donar pena. Potser era una metàfora de la història de la família que va deixar la casa. 

"Deixa'm morir ací, sóc part d'este poble abandonat", vaig sentir com deia la nina. 

I així ho férem. I així ho fem sempre. La memòria dels llocs no ens pertany. Ens pertanya la foto, que perpetuarà estos moments i els seus protagonistes absents.

Ruta cultural per l'Horta: Alboraia - Ermita dels Peixets

Hui diumenge he participat en una ruta cultural per l'horta millor conservada, al meu entendre, que és la de l'Horta Nord. L'itinerari, des de la Plaça de la Constitució fins a l'Ermita dels Peixets d'Alboraia, el meu poble, ens ha permés recórrer uns 3 kms d'agradable caminada.

Gràcies a Víctor Panach per organitzar l'acte, i a la gent que ha participat amb els seus coneixements, com Ricard Carbonell. Jo també he comentat alguna cosa.

Entre tots hem explicat la flora i fauna de l'horta, abans i ara, el sistema de séquies, com és la terra, la flora i fauna del barranc, i també el Miracle dels Peixets, entre moltes altres coses. Crec i estic orgullós, que d'alguna forma hem contribuït un poc més a què més gent estime allò que té prop, com és la nostra horta.

Projecció de fotos i conferència 'Pobles Valencians Abandonats' a Llíria, ahir divendres 17 de maig

Gràcies a la gent del Casal Jaume I del Camp de Túria (situat a Llíria) per organitzar la projecció de fotos i conferència 'Pobles Valencians Abandonats'. Crec que vam passar una bona estona la vesprada d'ahir divendres. Fins la pròxima!

Excursió a les trinxeres d'Andilla-Alcubles, dins del cicle d'excursions pel patrimoni valencià de la Guerra, este diumenge 19 de maig

Reproduïsc el cartell (que he tret del blog http://lasalcublas.blogspot.com.es), que ens presenta l'excursió que este diumenge hi haurà a un dels escenaris de la Guerra Civil en les muntanyes valencianes: la línia intermitja o del Palància i el front d'Andilla. L'activitat -com tot el cicle- és una magnífica oportunitat de conéixer el nostre patrimoni col·lectiu referit a la Guerra. Aquelles persones que fem senderisme, bici de muntanya, fem cims, caminem les muntanyes, tenim molt present i podem vore diferents elements que ens recorden que fa 75 anys per estes terres hi va haver un dels episodis més significatius de la Guerra.

Des del blog Pobles Valencians Abandonats: felicitats a les persones que han treballat i treballen per recuperar la memòria d'estos espais, perque NO S'OBLIDE, per intentar donar a conéixer este patrimoni material i immaterial que ens pertany a totes les persones. I sobretot, per fer l'esforç -gran, ho sé- de mostrar-ho a la ciutadania. Si voleu més informació, l'entrada on he llegit esta informació està ací: http://lasalcublas.blogspot.com.es/2013/05/las-trincheras-de-la-guerra-civil-en.html i en el propi cartell teniu una adreça de contacte.

Xarrada i projecció de fotos 'Pobles Valencians Abandonats', divendres 17 de maig a Llíria (19:30 hores)

El pròxim divendres 17 de maig estaré a Llíria, al casal Jaume I (avinguda dels Furs, 17, baix) per a fer la xarrada i projecció de fotos 'Pobles Valencians Abandonats'. A partir de les 19.30 hores. Gràcies a l'organització de l'acte, per ajudar a fer visible esta altra part de la realitat valenciana.

Cases de Benali, en la Serra d'Énguera

En el camí cap al cim del Caroig arribem a un lloc idíl·lic: Cases de Benali, situat en el terme municipal d'Énguera. Ens aturem i passegem per la zona: l'ermita, les cases -reformades-, l'antic cementeri, les basses de reg, i les vistes cap a la llunyania, que ens presenten en primer plànol el cim del Caroig, i també una part de la comarca de la Canal de Navarrés. El pi va conquerint l'espai i les vistes són belles enmig d'este menut altiplà.

Mire el Nomenclàtor, Cases de Benali no consta com a nucli de població. És evident que ací no viu ningú de forma regular. La zona està molt aïllada. No obstant, les cases sí que es poden llogar com a vivendes de turisme rural. Sembla una bona experiència.

Continuem el nostre camí. M'agrada Énguera. Vaig fer la carretera des d'Aiora cap a este poble i em va semblar encissadora, amb les seues vistes. Vaig estar a Navalón i puc dir el mateix. I ara, ací, Benali em sembla d'una bellesa i una tranquil·litat extraordinàries. 

El despoblat morisc de l'Alcúdia, a la Vall de Gallinera

El despoblat morisc de l'Alcúdia, al municipi de Vall de Gallinera (la Marina Alta), en les proximitats del nucli de Benirrama, és una resta palpable de la presència àrab a les nostres terres. Tot i que l'expulsió dels moriscos es va produir al segle XVII, l'any 1609, alguns d'estos assentaments es van despoblar anteriorment, i altres, com el de l'Alcúdia, han estat habitats fins al segle XIX. Les runes que veiem són, òbviament, construccions d'època relativament recent, situades en el mateix indret que hi havia estos llocs que es van despoblar.

Les fonts, junt amb la presència d'enterraments descoberts en llocs inusuals, en camps de conreu, ens podem situar el punt dels despoblats, juntament amb els testimonis històrics de cronistes i viatgers, o la memòria col·lectiva dels veïns i veïnes de la zona. A la Vall de Gallinera hi va haver 21 d'estos llocs en època medieval, dels quals hui estan habitats no arriba a una desena, i d'alguns dels quals es desconeix el punt on estaven situats.

Benimahomet, Llombai, Bolcàssim, Benimarsoc, Benibader... són els noms d'alguns d'estos despoblats. En la Vall contígua a la de Gallinera, la d'Ebo, trobem l'Atzubieta, Capaimona o la Queirola. Alguns, com l'Atzubieta, en un magnífic estat de conservació. Pots vore ACÍ FOTOS DE L'ATZUBIETA.

Vos reproduïsc el que diu sobre el despoblat de l'Alcúdia el llibre "La Vall de Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins", de Vicent Morera i Juanjo Ortolà. "L'Alqueria de l'Alcúdia es documenta per primera vegada en el Llibre de la col·lecta del morabatí de les Valls de Gaolinera i Ebo. El nom ve de l'àrab al-kúdya 'la lloma', 'el tossal'. A l'Alcúdia visqué gent fins a 1880".

Hui les restes que podem veure són les parets de l'església, que estava dedicada a Santa Magdalena, segons el llibre esmentat; així com també les restes d'algunes vivendes en els seus voltants. A uns centenars de metres, la Font de l'Alcúdia. L'església actualment està vallada, tot i que tant la seua estructura com el conjunt es pot veure perfectament.

Pots llegir altres articles sobre despoblats moriscos en estos enllaços: L'OLLA; RAFALET DE BONAMIRA; Recreació BATALLA MUELA DE CORTES; CAPAIMONA I LA QUEIROLA; DOCUMENTAL; SUERA ALTA; Recreació BATALLA ESPADÀ; i la PARET DE COTES.

Presentació del llibre 'Territorios abandonados. Paisajes y pueblos olvidados de Teruel', dimecres 1 de maig a la Fira del Llibre de València

Els autors del llibre Territorios abandonados. Paisajes y pueblos olvidados de Teruel: Antonio Valera Lozano (esquerra de la imatge) i Luis del Romero Renau (dreta foto). Baix, un moment de la xarrada i portada del llibre. Les dos últimes fotos incorporen a Agustí Hernàndez Dolz, autor del llibre Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit (any 2006), convidat a la presentació. Moltes gràcies als dos autors pel magnífic treball que han dut a terme, i ara, cal que l'obra tinga difusió, perquè mereix la pena. També gràcies al públic assistent a l'acte, i les persones que han participat en el debat posterior. Fotos: Àngels Belloch, la de la taula és de l'organització de la Fira del Llibre, meua, i la que estem els tres amb el llibre, d'una persona anònima. Gràcies a tot@s! Com comprar el llibre? L'acte de hui estava organitzat per les llibreries La Traca-El Cresol-Moixeranga.

Llibre 'Territorios abandonados. Paisajes y pueblos olvidados de Teruel' de Luis del Romero i Antonio Valera

Arriba a les meues mans un magnífic llibre que es presenta aquest dimecres a les 11 hores a la Sala museu 1 de la Fira del Llibre. Es tracta de ' 'Territorios abandonados. Paisajes y pueblos olvidados de Teruel', sobre la despoblació patida a les terres d'aquesta província aragonesa. Els autors de l'obra -editada enguany per Rolde de Estudios Aragoneses (REA)- són Luis del Romero Renau i Antonio Valera Lozano, qui ens presenten la situació demogràfica d'una de les zones de l'Estat Espanyol que durant un temps amb major intensitat ha patit la despoblació.

Les causes d'aquesta situació, els principals nuclis de població afectats, el seu estat actual, una proposta de rutes temàtiques, les alternatives de futur, un ampli bagatge fotogràfic, un annexe amb totes les poblacions abandonades de Terol i inclús alguna valenciana, i la bibliografia, formen el llibre, entre d'altres.

Gràcies als autors per convidar-me a participar en la presentació d'aquest interessant llibre. Ens veurem en la Fira del llibre, dimecres dia 1, a les 11 hores, en la sala museu 1. La presentació està organitzada per les llibreries La Traca, El Cresol, Moixeranga.

Fotos: portada del llibre. Aldea despoblada de Paraíso Alto.

Pels camins de la neu, en les comarques de la Plana Alta, l'Alcalatén, l'Alt Maestrat i els Ports

La neu ha sigut companya de viatge en algunes de les excursions que hem fet i fem al llarg i ample de les nostres muntanyes i dels paisatges valencians d'interior. També hem arribat a diversos pobles abandonats amb neu. Hui, diumenge 28 d'abril, està nevant a l'interior de Castelló. Aquestes imatges ens mostren el paisatge emblanquinat de les comarques de la Plana Alta, l'Alcalatén, l'Alt Maestrat i els Ports, a principis de l'any 2007. Imatges de: Penyagolosa, ermitoris de la Mare de Déu de la Font i Sant Pau d'Albocàsser, masos i paisatges durant la pujada al coll d'Ares, carretera Ares a Morella.

En l'Alcalatén este dia ens sentim lliures. Envoltats pel silenci, la boira i la tramuntana

Caminem entre el silenci de molts masos abandonats. Ens observen, com espectres. Al principi del matí ens envolta la boira, després apareix la Tramuntana. La quietud, com un espectre apagat, ens bressola. Una zona àmplia, amb penyasegats. Planures solitàries, moltes cases a punt d'afonar-se. Estructures de pedra en sec diluint-se lentament, al ritme de la clepsidra apagada de la transició entre la tardor i l'hivern. Sé que a esta zona, alta i sense aigua, serà difícil que es rehabiliten vivendes o masos. Ens sentim lliures, privilegiats per gaudir d'un dia inigualable. Podem experimentar allò que a la ciutat no es pot sentir de la mateixa forma: el fred, el vent, la companyia, la boira, la solitud, la bellesa.

Aquell dia en el que férem estes fotos és un d'eixos dies de reflexió sobre com vivien ací les persones. Mentre caminem, en la ment ens resonen les paraules de Julio Llamazares, escrites en la seua novela 'La Lluvia Amarilla': "Pero, de pronto, hacia las dos o las tres de la mañana, un viento suave se abrió paso sobre el río y la ventana y el tejado del molino se llenaron de repente de una lluvia compacta y amarilla. Eran las hojas muertas de los chopos, que caían, la lenta y mansa lluvia del otoño que de nuevo regresaba a las montañas para cubrir los campos de oro viejo y los caminos y los pueblos de una dulce y brutal melancolía. Aquella lluvia duró solo unos minutos. Los suficientes, sin embargo, para teñir la noche entera de amarillo y para que, al amanecer, cuando la luz del sol volvió a incendiar las hojas muestras y mis ojos, yo hubiese ya entendido que aquella era la lluvia que oxidaba y destruía lentamente, otoño tras otoño y día a día, la cal de las paredes y los viejos calendarios, los bordes de las cartas y de la fotografías, la maquinaria abandonada del molino y de mi corazón'.

El bancal (poema del llibre 'La Tramuntana fugaç', 2001)

Masover,

l’aladre, la rella i el forcat com a eines,

has fet una antologia que ningú publicarà mai,

el tractat de la terra a pas de cavall,

la lentitud feta potes, cua i arnés.

Has dut al món, criat i vestit aqueix bancal

que un dia dúia per nom mola, 

i l’altre es va anomenar arbrada o surera. 

A doll fornicares amb la desagraïda terra, 

la suor del braç que empunyava l’aixada

va caure damunt el cos de la dona,

empeltares la teua millor branca en el seu cos,

i li vas traure el fruit de les seues entranyes. 

Masover, 

la teua faena és eixe tractat que cap llibrater vendria. 

Malgrat,

continues de cap a cap. 

Tardor i hivern, en silenci. La fotografia que hi ha baix d'estes línies és la única que no correspon a la mateixa seqüència temporal que les quatre anteriors.

Caminant i en bici de muntanya a l'ombra del Penyagolosa, ¿un model de sabata de meitat dels anys 60?

Després de fer-li la fotografia, a un mas de la comarca de l'Alcalatén, vaig preguntar a una persona que entén d'estes coses més que jo i em va dir que era un model habitual a meitat dels anys 60. Algú pot aportar més informació? Estes són algunes de les mostres de vida quotidiana (de fa mig segle) que pots veure en les excursions als pobles, masos i aldees deshabitats.

Recordeu que tot el que veiem, podem olorar, recrear amb els sentits... no ens pertany. Pertany a la memòria del poble, a les persones que voluntària o involuntàriament, ho van oblidar o ho van abandonar. Sé que ho teniua molt present.

Ascensió al Montcabrer des de l'Ermita de Sant Cristòfol de Cocentaina (pujada per l'ombria i baixada per la solana)

(En esta entrada pose fotos de la pujada i vistes des del cim). (Fotos: de dalt cap a baix): El Montcabrer, vist des del principi de la baixada; vista de la comarca del Comtat des del cim; en primer terme, el Mas de Llopis, a més de 1.000 metres d'altura, i el cim; senda del Montcabrer; vistas des del cim cap a l'oest; vista des del punt de l'eixida, l'ermita de Sant Cristòfol de Cocentaina. Moltes gràcies a José, per vindre; i a Ángel, per acompanyar-nos, explicar-nos tantes coses, i per algunes fotos que ens féu.

Visita a la Bastida de les Alcusses (II part)

Aquest article és la continuació (en fotos) del que pots llegir fent clic ACÍ.

Sobre estes línies, la porta oest del poblat de La Bastida, i el paisatge de les Alcusses (al nord de l'assentament) vist des del propi jaciment.

Sobre estes línies, restes de les cases de La Bastida situades en la part central del jaciment. També veiem una reproducció de com era una casa íbera (es pot visitar). La casa reconstruïda està fora del perímetre de les muralles del poblat.

Dalt: porta sud d'accés a La Bastida de les Alcusses, i restes de les vivendes situades a l'interior de l'assentament, cap a la part est.