dissabte, 2 de gener del 2010

Les runes de Belchite (Saragossa), un poble destruït durant la Guerra Civil i després tornat a fer

Belchite (a la província de Saragossa) és un poble abandonat autènticament impressionant. Pel que és ara mateix, i pel que representa. Potser siga dels més visitats de l’Estat Espanyol. Realment el nucli de Belchite té dos nuclis, el poble vell, i el nou. Ací parlem del vell. Puc dir, a més, que la causa de l’abandonament de Belchite no respon a la gran majoria dels nuclis de què en este blog tractem: emigració del camp a la ciutat durant quasi tot el segle XX, construcció d’embassaments o catàstrofes naturals o artificials.

Belchite va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola. Quan visites el lloc i veus les seues runes, et dónes compte de la importància que va tindre i et pots fer una idea del que va ocórrer l’any 1937. Hi ha les runes de l’església de San Martín, d’estil mudèjar, i la de San Juan; també els convents de San Rafael i San Agustín. A més, el poble conserva part de l’entrada de les portes de la muralla medieval, i alguns carrers en relativament bon estat. Des d’algun punt un poc elevat es pot apreciar les dimensions del conjunt, un poble que arribà a ser poblat en el moment dels bombardejos per alguns milers d’habitants.

Una vegada passada la Guerra, Franco va decidir conservar el Belchite en runes com a testimoni de la defensa “heroica” que l’exèrcit nacional havia fet. I el nou es va alçar per presoners republicans, però a uns centenars de metres del vell Belchite. No debades hui, a banda d’un immens lloc en runes carregat d’història, Belchite, és també, lloc de pelegrinatge d’antics nostàlgics del règim de Franco, i de persones que investiguen fenòmens paranormals.

Quan Àngels i jo vam anar, l’any 2005, era estiu. Queia una calor sufocant en una de les comarques més àrides d’Aragó, el Camp de Belchite. Però va valer la pena. Vam comprovar, in situ, els horrors de la guerra, la mort, la destrucció, el sensesentit que representen totes les guerres i que hem pogut experimentar en altres llocs com Corbera d’Ebre (poble vell abandonat després de la Batalla de l’Ebre). Si no heu estat mai a Belchite vell, vos recomane fer una visita. Està a només uns 50 km. de Saragossa. Ja m’ho contareu.

8 comentaris:

garrotipadur ha dit...

molt fort i encara vanagloriant-se Franco d'eixe fet,ai si és que....no potser

Agustí Hernàndez ha dit...

Quan veus allò et pots fer una idea del que pretenia Franco. Belchite era un poble bonic, important en el moment, i deixar-lo ahí era perpetuar contínuament la seua victòria, i el sacrifici dels aragonesos per ell, vull creure que va pensar.

Hui, la situació és diferent. És, junt al vall de los caídos, tota la xarxa de tinxeres i edificis vinculats a la resistència, un dels testimonis físics més representatius de la Guerra Civil.

Rafa ha dit...

Et desitge un maravellos 2010.

Agustí Hernàndez ha dit...

Gràcies, Rafa.Igualment.

Anònim ha dit...

Feliç Any Nou, i esperem nous relats del pobles abandonats.

Agustí Hernàndez ha dit...

Continuarem. Hi ha una llista llarguíssima de llocs encara per divulgar.

Toni Araque ha dit...

Jo vaig estar a Belchite fa un parell d'anys i el que més recorde de la visita són uns versos que hi havien escrits a un mur. Deien algo així com "Pueblo viejo de Belchite / ya no te rondan zagales / ya no se escuchan las jotas / que cantaban nuestros padres".

Impressionant

Agustí Hernàndez ha dit...

Toni, gràcies per la teua aportació.

Salutacions,

Agustí